Ramon Tremosa: Cal fer coincidir eleccions europees i consulta?

Les properes eleccions europees se celebraran el diumenge 25 de maig de 2014 i, atès que fa temps que alguns dels més destacats polítics i intel.lectuals catalans proposen de fer coincidir la consulta sobre el futur de Catalunya amb aquests comicis al Parlament Europeu, cal que estudiem i valorem molt bé aquesta opció. Voldria contribuir a aquest debat amb les quatre reflexions següents, tot exposant al final de l’article la que és la meva opinió a hores d’ara (susceptible, és clar, de ser canviada).

1.- Els catalans ens vàrem guanyar clarament a les passades eleccions catalanes el “dret a ser consultats“. Això és prou clar per a la major part de l’Europa política democràtica i també per als grans mitjans de comunicació internacionals: fins i tot el diari Financial Times va titular així la portada del dia després de les eleccions (els partits catalans guanyen un radical mandat per al referèndum: “Catalan pro-independence parties win a sweeping mandate for referendum”).

Espanya és qui, negant a ultrança qualsevol possibilitat de consulta, internacionalment sembla reconèixer que no té cap “better together” a oferir als catalans. En aquest sentit David Cameron va dir a Holanda fa dos mesos, en el discurs en què va proposar el referèndum per a que el Regne Unit surti o no de la UE, que “aquells que ens neguen el referèndum han de valorar si estan donant més opcions als partidaris de sortir de la UE”.

Fins i tot el PSC s’ha vist obligat a moure’s desmarcant-se del PSOE per primera vegada en una votació al Congrés dels diputats a Madrid, essent aquesta per a mi la primera victòria política del president Mas després de les eleccions (un vot, per cert, que deixa Carme Chacón en terra de ningú: ni prou espanyola per votar en contra de la consulta ni prou catalana per estar dins de la nova centralitat catalana).

2.- Fer coincidir eleccions europees i consulta pot ser vist internacionalment com un signe de debilitat dels catalans. Per què els catalans, que s’han guanyat durament i clarament el dret a ser consultats, voldrien camuflar i barrejar una cosa tan important com un referèndum amb unes eleccions europeus molt complicades, pel delicat moment en què viu el projecte de construcció europea? Molts polítics i funcionaris europeus pro-europeistes, que simpatitzen més o menys explícitament amb la causa catalana (i que reconeixen la guerra bruta electoral de l’Estat espanyol en campanya, que va maquillar però no pas capgirar el resultat electoral), poden predisposar-se en contra nostra si fem coincidir la consulta amb les eleccions europees.

D’altra banda, l’actual moment polític europeu és molt delicat: els erros de molts governs a escala nacional se solen imputar a la Unió Europea i a “l’austeritat que imposa” (Espanya porta quatre anys amb déficits públics superiors al 10% del PIB!!), tot culpant a la UE de mals locals tal com a Madrid es culpa les autonomies de la ruïna d’Espanya. En aquest context, un escenari força probable és que el proper parlament europeu sigui molt més atomitzat que l’actual, on les principals famílies polítiques (conservadors, socialistes i liberals), tradicionalment pro-europeistes, perdin representació en favor de tot tipus de grups euroescèptics i eurofòbics de tota mena i condició. Que pugui ser imputada a un referèndum català una part d’aquesta atomització europea penso que ens hauria de fer reflexionar.

3.- Atès que la Unió Europea encara no té poders fiscals (no hi ha encara unió fiscal, ni bancària, ni Tresor europeu, ni eurobons…) i atès que la Comissió Europea no té encara legitimitat democràtica per imposar-se a governs europeus ineficients que perseveren en pràctiques ineficaces, les eleccions europees segueixen essent unes eleccions básicament nacionals, vistes com a primàries en clau de política nacional, amb una mica d’aroma europeu (“national elections with European flavour”).

Si fem coincidir consulta i eleccions europees els principals partits catalans que impulsen el dret a decidir potser s’exposaran a ser assimilats molt fàcilment per PP i PSOE als partits populistes de tot color que floreixen arreu del continent. En aquest sentit, potser el PP espera aquesta coincidència: si Catalunya votés aquell mateix dia això permetria al PP (i també al PSOE) afagar la bandera espanyola i apartar del debat polític tota referència a la crisi econòmica, a la seva gestació i gestió per part dels governs Rajoy i ZP.

Sense consulta el 25 de maig de 2014, possiblement el dia següent el mapa espanyol estigui molt més fragmentat i els dos grans partits espanyols estiguin possiblemente molt més debilitats. Això, en opinió meva, reforçaria la causa catalana.

Com diu el president Jordi Pujol “Espanya ha perdut una guerra econòmica contra ella mateixa”. El fracàs econòmic del centralisme madrileny que ja està fragmentant socialment la societat espanyola, tindrà la seva traducció política en forma d’atomització electoral, com ja anticipen les darreres enquestes. Barrejar consulta i eleccions podria camuflar i endarrerir aquesta fragmentació electoral espanyola, en favor dels interessos pro-statu quo del centralisme madirleny que avui defensen PP i PSOE.

4.- Sir Graham Watson, president del partit liberal europeu, eurodiputat britànic des de 1994 i que ha donat suport públic al dret a decidir dels catalans (entrevista diari ARA, 16.09.2012), recomana que els “catalans votem el mateix dia que Escòcia”. D’aquesta manera serà visible a tot el món, a plena llum del dia, la baixa qualitat democràtica de l’actual Estat espanyol, ja que a Europa molta gent es pregunta “per què Rajoy no fa de Cameron?”. Aquest argument és inapelable pel centralisme madrileny.

David Cameron va anar a Escòcia i va signar la transferència de competències al Parlament escocès, tot dient que és partidari de la unió però que “el partit escocès SNP es va presentar a unes eleccions demanant un referèndum i les va guanyar. Jo he vingut a atorgar al seu parlament la possibilitat de fer-lo”. Penso que poques vegades Catalunya ha tingut una conjunció astral tan favorable com aquesta coincidència temporal amb Escòcia!

Escòcia ha anunciat el seu referèndum per al mes d’octubre de 2014 i fer coincidir totes dues consultes donaria a Catalunya una associació internacional amb l’impecable procés democràtic escocès, un procés pactat admirablement entre Londres i Edimburg que deixa en clamorosa evidència l’autoritarisme madrileny. A hores d’ara i a data d’avui, jo m’inclino per aquesta darrera opció.

Article d’opinió extret dels blocs de Vilaweb.

Aquest article d’opinió es pot trobar dins del recull del bloc a  Raons de pes > Articles d’opinió.

The Catalan Project: Amb la independència, què passa amb Europa?

En cas d’independència, ‘Espanya possiblement podria impedir que Catalunya formés part de la UE (…), però no podrà vetar que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE per tal de formar part del mercat únic des del primer dia, ni podrà evitar que els ciutadans circulin lliurement per l’espai Schengen o que les empreses i els ciutadans catalans facin servir l’euro’. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi ‘Europa, Europa‘ publicat el novembre passat pel Col·lectiu Wilson.

Ara la iniciativa The Catalan Project ha resumit en un vídeo els arguments que s’exposaven en aquest article.

YouTube Preview Image

Què diu el Col·lectiu Wilson

Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l’ingrés de Catalunya a la UE, però no d’impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l’espai Schengen, segons l’article del Col·lectiu Wilson.

‘Des del punt de vista de la Iniciativa Wilson, creiem que les amenaces espanyoles no són del tot creïbles per dues raons. Primera, la capacitat d’Espanya d’exercir aquest vet dependrà molt de si és intervinguda econòmicament’, diuen.

I afegeixen: ‘Arribat el moment, no els interessaria fer-ho. Espanya té el problema que els economistes anomenem ‘inconsistència temporal’. D’entrada, els interessa dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola’.

Sobre la circulació de mercaderies, ‘fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.’

I en relació amb la circulació de persones, ‘si bé Espanya podria vetar l’accés de Catalunya a l’espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la seva condició de ciutadans espanyols’. Perquè ‘l’article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen’. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria per una situació transitòria.

I quant a l’euro, ‘com que no hi ha manera d’evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen gens de sentit’.

Notícia publicada per Vilaweb.

El vídeo es troba en l’apartat del nostre bloc Raons de pes > Estudis.