The Catalan Project: Amb la independència, què passa amb Europa?

En cas d’independència, ‘Espanya possiblement podria impedir que Catalunya formés part de la UE (…), però no podrà vetar que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE per tal de formar part del mercat únic des del primer dia, ni podrà evitar que els ciutadans circulin lliurement per l’espai Schengen o que les empreses i els ciutadans catalans facin servir l’euro’. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi ‘Europa, Europa‘ publicat el novembre passat pel Col·lectiu Wilson.

Ara la iniciativa The Catalan Project ha resumit en un vídeo els arguments que s’exposaven en aquest article.

YouTube Preview Image

Què diu el Col·lectiu Wilson

Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l’ingrés de Catalunya a la UE, però no d’impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l’espai Schengen, segons l’article del Col·lectiu Wilson.

‘Des del punt de vista de la Iniciativa Wilson, creiem que les amenaces espanyoles no són del tot creïbles per dues raons. Primera, la capacitat d’Espanya d’exercir aquest vet dependrà molt de si és intervinguda econòmicament’, diuen.

I afegeixen: ‘Arribat el moment, no els interessaria fer-ho. Espanya té el problema que els economistes anomenem ‘inconsistència temporal’. D’entrada, els interessa dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola’.

Sobre la circulació de mercaderies, ‘fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.’

I en relació amb la circulació de persones, ‘si bé Espanya podria vetar l’accés de Catalunya a l’espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la seva condició de ciutadans espanyols’. Perquè ‘l’article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen’. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria per una situació transitòria.

I quant a l’euro, ‘com que no hi ha manera d’evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen gens de sentit’.

Notícia publicada per Vilaweb.

El vídeo es troba en l’apartat del nostre bloc Raons de pes > Estudis.

Opinió: L’oportunitat empresarial d’un estat

La vocació internacional de l’economia i l’empresariat català és una constant en la nostra història. Més enllà de la pertinença a un estat, Catalunya i els seus sectors econòmics sempre han mirat a la Mediterrània, a Europa i, quan els mitjans així ho han permès, al món sencer. Una tendència que no ha parat de reforçar-se en les últimes dècades amb la desaparició del mercat interior . Avui ja som un actor més en l’economia internacional. Sectors com els fabricants de béns d’equip, la cuina, els esports, la moda, la biotecnologia o l’oci són només alguns exemples que així ho demostren. Empreses molt especialitzades i totalment internacionalitzades que juguen la Champions dels seus sectors, els nostres silent leaders .

Si és cert que l’empresa catalana no mira només el petit territori on resideix ho és també que ha col·laborat des de fa anys en la cohesió social del nostre país. Ha bastit un model de relació, de contractació laboral, de concertació social que, colze a colze amb les polítiques públiques, han fet funcionar l’ascensor social a Catalunya, especialment fins a l’arribada de la crisi l’any 2008. I exemple d’aquest bon model és la quantitat d’empresaris d’èxit que ara mateix té el país i que són fills de les diverses onades d’immigració. Com en l’esport, la cultura i la gastronomia, en el món empresarial aquesta suma de diversitats ha fet més ric el país, i no només en el sentit material, sinó que ens ha ajudat a créixer en un marc de responsabilitat i compromís, fugint de la cultura especulativa i centrant-nos en l’economia productiva. Diversitat i projecte comú d’acord amb la societat que tenim al nostre voltant. Una fórmula d’èxit de la qual el soroll mediàtic, massa sovint, no ens permet escoltar-ne els bons resultats.

I és en aquest sentit que, en un context canviant i després de les demostracions públiques de carrer i electorals en favor el dret a decidir, molts empresaris creiem que és el moment perquè Catalunya decideixi lliurement el seu futur. Així ho pensen també diverses organitzacions patronals com la Cecot, la Pimec, el Cercle d’Economia, les cambres de comerç i la Fajeec, per exemple. Cadascú, evidentment, amb els seus matisos. Si la realitat canvia, si la societat reclama un dret com és el més democràtic de tots, els empresaris hem de ser els primers interessats a voler entendre’l, adaptar-nos-hi i donar-hi suport. Amb interessos i idees pròpies, som molts els empresaris que volem col·laborar en aquest procés de transformació i millora del marc de relacions polítiques a Catalunya. Com un actor més de la societat, les empreses també volem contribuir a definir el país del qual formem part. Ens agrada el dret a decidir i no volem, ni podem, quedar-ne exclosos.

I és clau que aquest dret s’exerceixi, perquè el procés endegat és una oportunitat única d’obrir un nou país que consolidi els valors més positius de l’empresa: la transparència, la integritat, l’austeritat, la competència. I ho és també, evidentment, per allunyar els polítics que es deixen corrompre per empresaris corruptors que fan un trist favor a la professió i al conjunt de catalans i catalanes. Hi ha pocs projectes en els quals l’esperit emprenedor que reivindiquem els empresaris es pugui plasmar tan bé com en la voluntat de decidir d’un poble que vol construir un nou estat. Una estructura política que abandoni les males pràctiques i transformi la nova administració en una màquina ben programada per assolir l’eficiència, l’excel·lència i el benestar de la població. Una nova concertació social que ens permeti abandonar les estructures caduques, lentes i poc pràctiques d’un estat que fa anys que va deixar enrere les oportunitats.

Sentiments i pensaments compartits, doncs, per la majoria de societat civil, també per molts empresaris, que es lleven de bon matí per anar a les seves fàbriques i són ben conscients que l’empresa és, bàsicament, el resultat d’un esforç col·lectiu i un reflex diari del dret a decidir. Perquè, entre molts altres motius, som conscients que no hi ha res més digne que un poble que s’expressa lliurement i que treballa per millorar el seu esdevenidor. I aquells empresaris que no tinguin clara aquesta màxima, que anteposin els seus interessos individuals enfront del dret col·lectiu, negligeixen en la seva responsabilitat i condició d’empresari.

Aquest article d’opinió el trobaràs en el nostre recull a Raons de pes > Articles d’opinió.

Article publicat per Jordi Cuxart al diari ARA

El Col·legi d’Advocats de Barcelona sosté que l’autodeterminació és “un dret inalienable” de Catalunya

Considera que el Govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a una consulta ciutadana

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha considerat que Catalunya té un dret “inalienable” de decidir si vol mantenir-se com a part d’Espanya o constituir-se com un nou Estat sobirà.

“És un dret inalienable de Catalunya, com a comunitat nacional, el poder decidir sobre el seu futur, ja sigui dins de l’Estat on està integrada o separant-se’n per constituir un nou Estat sobirà, segons decideixi la voluntat majoritària, democràticament i pacíficament expressada, dels seus ciutadans”, ha sostingut l’organisme en un comunicat.

Ha argumentat que el dret d’autodeterminació és un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en dret internacional a partir de la Carta de les Nacions Unides de 1945 i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals vigents des de 1976.

Segons el Col·legi, la Carta de les Nacions Unides i els Pactes Internacionals atribueixen el dret a decidir als pobles, i no als Estats, i conclou que “no se li pot discutir a la comunitat catalana la condició de subjecte polític del dret a decidir”, adduint a la seva història mil·lenària; la seva estructura social i econòmica diferenciada; la seva llengua, dret civil i institucions polítiques pròpies, i una voluntat manifestada al llarg de segles de mantenir la pròpia identitat.

Així, tot i que la Constitució espanyola no permet l’autodeterminació de Catalunya, el Col·legi indica que “en una societat democràtica, la llei no és cap altra cosa que l’expressió de la voluntat popular”, per la qual cosa considera que el Govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de fer una consulta ciutadana.

En cas que el Govern espanyol impedís la celebració de la consulta o es negués a acceptar-ne un resultat afirmatiu, l’organisme considera que la declaració unilateral d’independència proclamada pel Parlament de Catalunya “estaria justificada en dret internacional”.

Notícia publica per Europapress.

L’anàlisi sencera es troba en l’apartat del nostre bloc Raons de pes > Estudis.

Les raons econòmiques per l’Estat propi (Cercle Català de Negocis)

El Cercle Català de Negocis, l’associació d’empresaris que defensa que només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable, elabora periòdicament estudis per convèncer als indecisos.

Tot seguit us enllacem a una presentació que, a través d’estudis i informes basats en dades de la Generalitat, el Govern de l’Estat i altres fonts, posa en relleu que una Catalunya independent seria més pròspera econòmicament, col·locant-se com un dels països capdavanters de la Unió Europea.

CCN

Pots clicar damunt de la imatge per accedir a la presentació. També la pots trobar en l’apartat del nostre bloc Raons de pes > Estudis.

Conferència Internacional Building a New State 2012

Context_objectiusCompanys/es,

Dos temes…

BUILDING A NEW STATE 2012

Sobirania i Justícia, amb la col·laboració de l’ANC, organitza per al proper divendres 5 d’octubre la 2a Conferència Internacional Building a New State 2012 (Us n’adjuntem tríptic). L’ANC disposa de 100 invitacions.

Els que estigueu interessats a assistir-hi, envieu un correu a confirmacions@assemblea.cat. La data límit és el 23 de setembre.

SEMPRE SUMANT. SEMPRE EN POSITIU

Sovint, en les concentracions de masses i moguts per l’emoció del moment, coregem determinats eslògans o càntics que, des de la nostra opinió, no són del tot aconsellables en la situació actual que estem vivint. Per això, i sempre amb el respecte a la llibertat individual i col·lectiva, volem recomanar-vos que:

Escollim sempre els eslògans i càntics en un sentit positiu. El nostre crit, el de l’ANC, ha de servir sempre per sumar. Podem ser tan radicals com vulguem, però el sentit positiu, el sentit d’organització que defensa un projecte obert a tothom i inclusiu hauria de ser-hi sempre present i ben visible.

Per què?

Som en la fase decisiva de l’obtenció de la majoria social. Necessitem acostar-nos a persones, a entitats, a organitzacions per a les quals determinats símbols formen part del seu món emocional i sentimental. En cap cas ens interessa crear “anticossos”. En cap cas ens interessa crear enemics per al nostre projecte d’independència. Hem d’actuar sempre amb intel·ligència i amb el cap ben posat damunt els muscles.

Estic segur que entendreu perfectament aquesta recomanació.

Endavant i bona feina!

Jaume Marfany
Secretariat Nacional ANC
Comunicació i relacions internes.